miércoles, 16 de diciembre de 2009

Mis trabajos: Denuncia de Amnistía Internacional de las condiciones de los centros de menores

Denúncia sobre centres de menors

S'ha obert una polèmica entre la Generalitat de Catalunya i Amnistia Internacional a partir d'un informe d'aquest organisme que denuncia càstigs físics, maltractaments, abusos sexuals i medicació forçosa en diversos centres de menors espanyols, tres dels quals són a Catalunya.

http://www.tv3.cat/videos/1930859/Denuncia-sobre-centres-de-menors

martes, 15 de diciembre de 2009

Mis trabajos: rueda de prensa de Amnistía Internacional sobre la violación de derechos a menores

Centres de menors, en qüestió

La Generalitat ha desmentit, amb rotunditat, les acusacions de l'informe d'Amnistia Internacional en què analitza com viuen alguns dels interns de centres de menors a l'estat espanyol. Alerten que se'ls medica amb finalitat sancionadora i no terapèutica, que se'ls tracta de forma degradant i que, fins i tot, en alguns casos, es recorre a la violència.

http://www.tv3.cat/videos/1926459/Centres-de-menors-en-questio



miércoles, 2 de diciembre de 2009

Opinió a El Triangle: Prou persecució dels activistes sahrauís al Marroc

Visitar el camp de refugiats sahrauí de Tindouf o publicar articles sobre el rei del Marroc és perillós; el govern va arrestar set activistes per una visita al campament el passat octubre, i des de novembre el periodista Idriss Chahtane roman empresonat. Aminatou Haidar és la darrera defensora de drets humans arrestada i la solució encara ha d’arribar.

Des que a mitjans de novembre el govern marroquí va expulsar-la del país per indicar a la targeta de desembarcament que el seu domicili es trobava al Sàhara Occidental, Haidar espera a Espanya sense passaport ni documents d’identitat. Va ser interrogada per quinze agents i pressionada de diverses maneres perquè renunciés a les seves creences polítiques, però en veure que el xantatge no funcionava, la van pujar a un vol. Aminatou Haidar “viu” a l’aeroport de Lanzarote i porta des del primer dia en vaga de fam i el seu estat de salut és cada cop més preocupant.

El govern espanyol es nega a deixar-la per no tenir els documents necessaris per agafar un vol internacional, malgrat que el Reglament d’Estrangeria permet la sortida del país sense aquests papers. Caldrà veure si les negociacions i ofertes iniciades pel ministeri d’afers exteriors són les adequades i permeten el retorn de Haidar a casa seva tal com ella demana. Mentrestant, Amnistia Internacional et convida a signar a la seva web per seguir demanant a les autoritats marroquines que respectin els drets dels activistes de drets humans sahrauís. Potser en aquest cas també aconseguirem fer justícia.

Cèlia Ramon Wyser amb Ginebra García, voluntària.
Responsables de comunicació d’Amnistia Internacional Catalunya.
02/12/2009 a El Triangle

sábado, 31 de octubre de 2009

Opinió a El Triangle: Sequera pel dret a l'aigua a Palestina

L’aigua és vida, sense ella no podem viure, ni nosaltres, ni els animals, ni les plantes. Fatima al-Nawajah, habitant de Susya, un poble palestí al sud d’Hebró, ho té clar. A Susya però, l’exèrcit israelià va destruir la majoria de cisternes en que els habitants del poble recollien l’aigua de pluja entre el 1999 i el 2001. La destrucció de cisternes per recollir aigua de pluja, pous, panells solars, coves, cases... ha estat contínua. Segons l’explicació oficial, els palestins no tenien permisos de construcció, però el fet és que les autoritats israelianes es neguen sistemàticament a donar-los.

Israel s’ha apropiat de grans extensions de les terres palestines amb abundant aigua que ocupa i a les que prohibeix l’accés als palestins. A alguns pobles palestins els camperols no poden cultivar la terra, ni tan sols pel seu consum personal o pel farratge dels animals, i s’han vist obligats a reduir la mida dels seus ramats. Mentre Israel consumeix més del 80 per cent de l’aqüífer de la muntanya i consumeix 300 litres al dia per persona, el consum diari d’aigua palestí amb prou feies arriba als 70 litres. Els 450.000 colons tenen tanta o més aigua que els 2,3 milions de persones que formen la població palestina.

Qualsevol pot signar aquí per exigir a Israel que respecti el dret a l’aigua de la població palestina. Perquè l’aigua és una necessitat bàsica i un dret, però per molts palestins, fins i tot aconseguir petites quantitats d’aigua de mala qualitat per subsistir, s’ha convertit en un luxe que amb prou forces poden permetre’s.
Cèlia Ramon Wyser. 
Responsable de comunicació d’Amnistia Internacional Catalunya.
31/10/2009 a El Triangle

jueves, 1 de octubre de 2009

Opinió a El Triangle: Hem aconseguit un món un pèl més just


Amnistia Internacional està de celebració: fem petits i grans passos i tots són importants. Les seves accions donen resultat i tenim dos exemples recents en mig de totes les denúncies de violacions de drets humans que diàriament llança l’organització.

Després d’una ciberacció en favor d’una dona indígena i de més de 25.000 signatures, ha estat alliberada la presa de consciència Jacinta Francisco Marcial a qui les autoritats mexicanes havien negat un judici just. Va ser encarcerada al 2006 a causa de la seva situació marginal de dona indígena, pobre i amb limitat accés a la justícia. Va ser acusada de prendre com a hostatges a sis agents federals després d’una investigació de dubtosa imparcialitat. A Amnistia Internacional estem contents perquè la Jacinta està novament amb els seus fills a casa, però encara no ha acabat i l’organització fa una crida perquè es revisi completament el seu procés i perquè rebi compensació pels tres anys de presó injusta.

Però a més hem donat una gran passa històrica en la protecció dels drets humans. Més de vint Estats, inclòs l’espanyol, han firmat a l’Assemblea de Nacions Unides un protocol que farà que les persones que hagin patit violacions dels drets econòmics, socials i culturals puguin tenir accés a la justícia. Amb tot plegat, anem avançant amb milers de signatures cap a un món amb una major protecció de drets humans.
Celia Ramón Wyser
Responsable del Departament de Comunicació d'Amnistia Internacional Catalunya

Publicat el 01/10/2009 a El Triangle

miércoles, 22 de julio de 2009

Opinió a El Triangle: Retre comptes a Gaza

A Gaza i el sud d'Israel es descobreixen entre les runes els crims perpetuats contra els drets humans i la necessitat de retre comptes amb les autèntiques víctimes, una vegada més, la població civil. Amnistia Internacional ha trobat indicis que totes les parts en conflicte han comès crims de guerra. Com l'ús de la població com a un escut en carn i ossos o la utilització generalitzada en les operacions militars israelianes de l'agent químic fòsfor blanc en zones residencials densament poblades de Gaza.

En poc més de quatre setmanes, l'inici d’aquest any va deixar enrere la mort de uns 1.300 palestins, entre ells més de 400 nens i nenes i més de 100 dones, i van resultar ferits més de 5.300 civils, molts dels quals quedaran discapacitats per a la resta de la seva vida. També van morir tres israelians i uns 200 van resultar ferits, com conseqüència dels prop de 600 coets llançats per grups armats palestins al sud d'Israel. Totes aquestes morts es reproduiran en el futur si no s’acaba amb la impunitat.

Cal una investigació exhaustiva, independent i imparcial i que garanteixi la plena rendició de comptes. Les responsabilitats han d'expandir-se al'àmbit internacional: els que van armar els dos bàndols tenien perfecte coneixement de l'ús indegut del que anava a ser objecte l'armament i han d'assumir la seva part complicitat. Reconstruir Gaza serà una tasca de titans. El desafiament és encara major pel bloqueig israelià, s’ha permetre l'entrada lliure i sense restriccions de material, aliments i altres productes de primera necessitat. La població civil de Gaza ha de poder reprendre la seva vida i no seguir condemnada a lluitar per la mera supervivència. I només es podrà començar a viure amb normalitat quan es posi fi a la impunitat.

Cèlia Ramon Wyser. 
Responsable de comunicació d’Amnistia Internacional Catalunya.
22/07/2009  a El Triangle
 

Entradas recientes